Una altra crema de verdura (ara carbassa i tomàquet)

A partir d’ara, un cop al mes, trobareu una recepta d’aquest blog a La Gulateca. Ens vam estrenar ahir amb una actualització de la crema de carbassó. Han passat les setmanes i de carbassons bons ja no en queden. En canvi sí estem en plena temporada de carbassa.

Sempre és més fàcil que mengin verdures dissimulades en cremes. A més aquesta queda tan bonica, amb un color tan intens que entra pels ulls. I això serveix per grans i petits. Si a més hi posem una mica de formatge fresc per sobre el contrast ja és espectacular (sense necessitat de dibuixar cap cara)

crema carbassa cat

 

Un acompanyament sa, bo i bonic (i un sopar complet de propina)

Sovint sentim allò de “secundaris de luxe” per definir alguns actors que poques vegades (o mai) han estat protagonistes però que en canvi brillen en papers més petits. És cert que gairebé ningú en recorda els noms, però no vol dir que no siguin importants. De fet són bàsics per una bona sèrie o pel·lícula.

Tot això ve a tomb del plat d’avui: un acompanyament. No té entitat per ser un plat principal, només l’acompanya, el complementa. Llavors per què dedicar-li un post? Doncs perquè a partir de la idea de l’acompanyament va sortir la resta del sopar. Fins aquest punt aquest petit plat és important. Per això avui l’actor secundari es mereix ser protagonista.

Ah, per cert, es tracta d’uns tomàquets farcits d’alvocat. O de “uamamole” que diu el petit. A més de bons són molt vistosos, i sense necessitat de dibuixar-los ulls i boca.

infografia guacamole

 

Sopa de tomàquet (calenta)

sopatomaquet

L’estiu es resisteix a venir aquest any. Sembla que sí… però no. Així que enmig de tempestes, baixades de temperatures i canvis de temps sobtats encara venen de gust les sopes. Les calentes, o tèbies, és clar.

D’aquí ve aquesta sopa de tomàquet calenta. No és època, encara, de bons tomàquets. Queda ben bé un mes per això. Però els de temporada ja serviran per a un gaspatxo, més adequat, esperem, pel clima que hi haurà.

Si no és temporada de tomàquets, com l’he fet? Doncs seguint l’estil Falsarius, amb una llauna de tomàquets sencers en conserva. Una sopa fàcil, ràpida i per amants del tomàquet, com en Lluc, que l’ha devorat.

En una cassola posem a sofregir una ceba i un pebrot italià tallat. Quan estiguin tous hi afegim els tomàquets en llauna (una de gran) amb el seu suc. Hi posem sal i sucre per rebaixar l’acidesa. Ho deixem coure uns 20 minuts. En acabat hi afegim unes fulles d’orenga i ho triturem bé.

En aquest cas l’he servit amb una bola de formatge cremós al centre del plat i uns daus de pa torrat per acompanyar.

Tomàquets farcits

tomaquetfarcit

L’arròs amb tomàquet és una aposta segura. Així doncs, perquè no donar-li una volta? Amb els mateixos ingredients i algún més d’afegit tenim un plat diferent.

Per aquest plat vam buidar uns tomàquets (madurs però sense ser-ho massa), vam bullir arròs, i vam posar aquest arròs barrejat amb una llauna de tonyina dins dels tomàquets. Tot plegat va al forn a uns 200 graus fins que el tomàquet comença a fer-se. A última hora ho gratinem amb formatge, o com en aquest cas amb una mica de pa ratllat.

És arròs amb tomàquet (i tonyina), però té una altra pinta.

Timbal de patata i verdures a la planxa

timbalpatataverdura

Dic timbal però també es podria anomenar milfulles, moussaka de patata, lasanya vegetal i mil denominacions més. Al cap i a la fi es tracta de capes intercalades de puré de patates amb albergínia, carbassó i tomàquet fets previament a la planxa. Coronat amb puré de patates i formatge ratllat per gratinar-lo amb un cop de forn.

La gràcia està en preparar-ho amb un motlle, deixant que es vegin bé les capes de verdures. El resultat és fantàstic per la combinació de patata amb les verdures cuites a la planxa (sobretot el tomàquet a rodanxes). No cal dir que si el puré és casolà molt millor, tot i que he de confessar que en aquesta ocasió, per allò de les presses, està fet amb puré de sobre.

Favetes amb tomàquet

Les faves no són fàcils d’entrada. Per això a aquetes alçades encara no li havíem donat al petit. Tenen aquest gust un punt amargant que pot resultar desagradable. Per no parlar de l’olor que fan quan quan les coem. Tot i això, és un llegum amb moltes possibilitats.

Perquè s’hi comenci a familiaritzar he fet una amanida molt senzilla: favetes, tomàquet tallat a dauets, oli i un toc de vinagre. L’única “complicació” és que he tret la pell de les favetes perquè siguin més suaus i fàcils de digerir. Queda una amanida acolorida que podriem completar amb una mica d’ou dur (la clara) i una mica de pernil tallat petit.

Plat combinat de peix i verdures

Dèiem l’altre dia que comencem a tenir problemes amb la verdura, i que hi havíem de posar imaginació. Aquesta solució no és especialment imaginativa però ha funcionat. En el plat, a part de lluç a la planxa esminossat, hi ha patata cuita al vapor amb herbes aromàtiques, tomàquet i carbassó fets a la planxa. Un plat variat i acolorit. El carbassó a la planxa queda molt gustós i això es valora. I el tomàquet… bé, el tomàquet sempre és èxit assegurat.