Pastanagues i taronges

A més de compartir color, les pastanagues i les taronges són dos aliments habituals a l’hivern amb un gran component vitamínic. L’hortalissa té una bona quantitat de vitamina A (betacarotè) i la fruita de vitamina C. Junts, a més de ser un molt bon matrimoni pel que fa al sabor, ens donen vitamines útils ara que venen els canvis de temps i les astènies primaverals.

Els nens no en tenen d’astènies, més aviat l’energia els surt pels porus, però també es beneficien d’ingerir fruites i verdures que els protegeixen una mica dels refredats. La millor manera i la més recomanable és menjar-les crues. Tot i això aquí teniu un parell de receptes amb els mateixos ingredients que en demostren la versatilitat, tot i que perdem algunes propietats pel camí.

La primera és una recepta salada, digestiva, amb fibra i de color atractiu pels menuts. La segona, dolça, perfecta per aprofitar els caps de setmana plujosos amb criatures a casa.

El pastís de pastanaga i taronja el podem cuinar amb ells. Gaudiran batent, barrejant… i sobretot amb la cobertura. Cobrir el pastís amb la barreja de petit suisse i nata muntada – en la proporció que més ens agradi – farà que sigui (encara) més irresistible pels nanos.

pastaronja

 

Recepta publicada també a lagulateca.com
Anuncis

Pollastre amb taronja

pollastretaronja

En mengem molt de pollastre. Ja se sap que  la carn blanca és nutritiva i poc grassa, i ja ens hem conscienciat que no podem abusar de carns vermelles. El pollastre ( i aquí hi podríem englobar també el gall d’indi) és molt versàtil. El fem a la planxa, a la brasa, al forn, arrebossat, a trossets en un cuscús, a la pasta, amb arròs… Vaja, pot aparèixer pollastre a qualsevol plat.

Per això quan descobrim una recepta nova ( com a mínim per a nosaltres) i a més senzillíssima de fer ens hi atrevim de seguida. El pollastre amb taronja el vam descobrir gràcies a la Maria i al seu bloc Receptes fàcils. Es tan fàcil que sembla mentida que surti tan bo. La salsa, que només és suc de taronja, és espectacular. El vam acompanyar d’una amanida de cuscús i tomàquet, per completar la carn.

Un sopar complet que es prepara en un moment i que va agradar tant que ja és un fix als menús mensuals penjats a la nevera.