Fer pasta fresca a casa és possible

pasta1

La pasta en general i els macarrons en particular estan al primer lloc de les preferències dels nens. Quin infant es resisteix a uns bons macarrons o espaguetis? Molt pocs.

És cert que la pasta seca és un dels aliments més econòmics i fàcils de cuinar. Així que per què complicar-se la vida fent pasta a casa? En el meu cas per la satisfacció de cuinar un plat de pasta des del principi fins al final i sobretot perquè no és tan difícil com pot semblar i el resultat és realment bo.

També perquè és un bon recurs per fer participar els nens a la cuina, ja que poden ajudar amassant i estirant. Segur que després gaudeixen encara més – si és possible – del plat de pasta del dinar, tot i que la forma dels macarrons no l’aconseguirem.

Per fer pasta només necessitem 100 gr. de farina normal i un ou gran per ració. Posem la farina en un bol, fem un forat al mig i hi aboquem els ous. Barregem bé amb una forquilla o amb els dits i acabem amassant sobre l’encimera. Si no teniu costum d’amassar podeu veure els gestos en aquest vídeo (no és complicat).

En pocs minuts tindrem una massa llisa i fina, amb un tacte semblant al cuir. La deixem reposar 20-30 minuts tapada amb film. Un cop hagi reposat la partim en porcions més petites i l’estirem bé (1-2 mm. de gruix) sobre una superfície enfarinada. L’enrotllem i tallem en rodanxes.

rotllets2

Només caldrà desenrotllar-la i bullir-la durant 6 o 7 minuts. Tindrem uns fantàstics linguine que acompanyarem amb la nostra salsa preferida – o la dels petits de la casa -.

bullint

Anuncis

Macarrons amb verdures

pastaverdures

No sé què és més màgic: els macarrons o el tomàquet. La qüestió és que fent uns macarrons amb verdures, que incloïa tomàquet, el marrec que rebutja els elements vegetals només d’intuir-los, s’ho va menjar tot.

Aquests macarrons talla XXL, un petit canvi de mida que va despertar molt la seva curiositat, porten una salsa feta amb ceba, pastanaga, tirabecs i carxofes. Un cop tenim les verdures sofregides hi afegim una bona quantitat de tomàquet triturat, deixem que es cogui tot junt i tenim una salsa de verdures perfecta per la pasta.

Com que també hi afegim formatge ratllat a l’hora de servir-ho, l’èxit està encara més assegurat.

La crema de taronja només és el final

crema taronja

Els sopars amb el nen fora de casa no són gaire habituals. Per això anar a casa d’unes bones amigues a sopar és tota una festa. I ja que tenim l’encàrrec de portar les postres, és també una ocasió per ficar-se a la cuina i intentar, ni que sigui una mica, sorprendre i correspondre a la invitació amb alguna cosa casolana. De passar per la pastisseria, sempre hi som a temps.

Aquesta crema de taronja amb galeta és una versió dels gotets de crema de llimona i caramels pez que ens va ensenyar l’Ada Parellada en un taller de postres amb productes Nutrexpa. Un cop a casa va passar a ser de llimona a taronja (tenia un excedent de taronges valencianes a casa) i va quedar una mica més líquida del que esperava.

Continua llegint

El problema de la verdura

Els nostres temors s’han fet realitat. “Fardàvem” molt del nostre nen que menjava de tot, però es fa gran i agafa manies. Concretament amb les verdures. Va començar apartant el pebrot, després les mongetes tendres i ara ho aparta tot. Tot el que és de color. Només se’n salva, de moment i creuem els dits, el tomàquet.

El problema no és el gust. Les cremes de verdura se les menja perfectament. És l’aparença. Un exemple, vaig preparar una sopa de verdures, amb trossets. Un recurs fàcil ja que la faig amb un preparat congelat de barreja de verdures, un sofregit de tomàquet i una mica de pasta petita per completar. Va apartar totes les verdures excepte les blanques, que suposo confonia amb la patata. Coliflor, ceba, porro (la part blanca) cap problema.

Haurem de posar imaginació en els plats de verdura. I provar receptes diferents. Que no mengi certes verdures no és una opció, ara mateix.

Macarrons i pollastre

Menú infantil per antonomàsia. O no és això el que us ve al cap quan es parla de menú infantil? El 95% dels restaurants l’ofereixen perquè el 95% dels nens ho triarien de la carta. Això és així.

Hem fet un menú infantil a casa, però una mica menys convencional del que sol ser. Els macarrons són amb xampinyons i tomàquet en lloc de carn picada. El pollastre arrebossat sí, però marinat unes hores abans a la nevera amb llimona, sal, julivert i una mica d’oli. Després passat per ou i pa ratllat.

Menú infantil que, s’ha de reconèixer, també agrada i molt als no tan nens.