Un acompanyament sa, bo i bonic (i un sopar complet de propina)

Sovint sentim allò de “secundaris de luxe” per definir alguns actors que poques vegades (o mai) han estat protagonistes però que en canvi brillen en papers més petits. És cert que gairebé ningú en recorda els noms, però no vol dir que no siguin importants. De fet són bàsics per una bona sèrie o pel·lícula.

Tot això ve a tomb del plat d’avui: un acompanyament. No té entitat per ser un plat principal, només l’acompanya, el complementa. Llavors per què dedicar-li un post? Doncs perquè a partir de la idea de l’acompanyament va sortir la resta del sopar. Fins aquest punt aquest petit plat és important. Per això avui l’actor secundari es mereix ser protagonista.

Ah, per cert, es tracta d’uns tomàquets farcits d’alvocat. O de “uamamole” que diu el petit. A més de bons són molt vistosos, i sense necessitat de dibuixar-los ulls i boca.

infografia guacamole

 

Anuncis

Pollastre i guacamole

pollastreguacamole

El pit de pollastre a la planxa pot ser molt avorrit. Pot ser i en general ho és. Existeixen els acompanyaments per donar una mica d’alegria al plat, però el pollastre continua sent el mateix.

Com donar-li la volta a un dels plats emblemàtics d’una ‘alimentació sana? Sense baixar el nivell de saludabilitat, és clar. Una manera pot ser el marinat. L’únic que demana aquest plat és planificació, no ho podem improvisar en pocs minuts.

En aquest cas és amb cítrics (concretament suc de llima), oli d’oliva i unes herbes seques que hi havia per casa: julivert, coriandre i romaní. Però podem fer servir el que tinguem a casa. La llimona i els cítrics en general funcionen molt bé, també podem fer  salsa de soja, les herbes que ens vinguin de gust, una mica d’all… Posem-hi imaginació!

Tot això ho posem sobre tires o filets de pollastre salats. Ho tapem amb film i a la nevera. Aquest va estar-hi una hora, però millor si hi pot estar una mica més. Després ho coem a la planxa.

Queda bastant més tendre (això és interessant pels nens)  i saborós. I com que tampoc era qüestió de renunciar a l’acompanyament, vam recórrer al guacamole que combina molt bé amb la llima del pollastre. Però més que això, el que va agradar al petit de la casa és poder sucar els trossos de pollastre amb el guacamole. Si és que s’entretenen amb qualsevol cosa…

Sandvitx de guacamole, tomàquet, xampinyons i gall d’indi

Mandra de fer el sopar. Passa de tant en tant, a tothom. Es allò que abans resolíem demanant una pizza o fent uns biquinis. Mira, uns biquinis anirien bé. Però no en podem donar a en Lluc. Solució, un sandvitx especial per a ell. Improvisem un guacamole. Suau, amb molt poca ceba i sense picant. Alvocat, llimona, julivert i cilantre, més que un guacamole és un puré d’alvocat.

Untem les dues llesques de pa (sense crosta) amb una mica del “guacamole”, hi posem xampinyons laminats passats una mica per la paella, unes rodanxes ben fines de tomàquet i un parell de llesques d’embotit de gall d’indi (de qualitat). Hidrats, proteïna, verdura i fruita, tot en un.

Fa tan bona pinta que gairebé que deixo estar els biquinis per sopar “sandvitxos Lluc”.