Falses mandonguilles amb xampinyons

Els plats que semblen una cosa però en són una altra del tot diferent són força habituals als restaurants estrellats i d’avantguarda. Sense arribar a això, aquestes mandonguilles que no ho són exactament resulten un bon recurs per un sopar fàcil i molt ràpid. S’agraeix aquests dies que, potser, ens haurem cansat de cuinar (o gairebé). Només necessitem botifarra, xampinyons i salsa de tomàquet.

IMG_20150107_010103

Traiem la carn de la botifarra fent petites boletes, en trossets. Tallem els xampinyons i els saltegem uns minuts, afegim la carn de botifarra i quan estigui una mica cuita afegim el tomàquet. Deixem coure a foc mig uns 10 minuts i ho tenim llest.

La textura de la carn de botifarra no és precisament igual que unes bones mandonguilles però com que el menjar entra pels ulls (també i sobretot pels nens) no hi ha cap problema.

Hamburguesa farcida de formatge

hamburguesaformatge

Fer hamburgueses casolanes té moltes avantatges. Les fas de la mida que vols, controles els ingredients, fins i tot pots picar la carn que més t’agradi i evidentment hi pots fer mil variacions.

Tot això és encara més interessant quan tenim criatures a casa. Si a més l’infant en qüestió és d’aquells que no treus de la cuina ni amb aigua calenta, és un plat en el que poden ajudar, per exemple remenant la barreja de carn o donant forma a les hamburgueses.

Nosaltres hem fet hamburgueses farcides. El més fàcil, conegut i que té molt èxit, és farcirment de formatge. En lloc de fondre’l per sobre el posem a dins i així l’hamburguesa té sorpresa.

En aquest cas l’hamburguesa és de carn de vedella (tenia uns bistecs que no sabia com fer-los i els vaig picar) i està amanida amb sal, molt poc pebre i força julivert. També hi vaig barrejar una mica de sobrassada per donar-li un toc diferent. A l’hora de formar-les, hi posem al centre una mica de formatge tendre i tanquem bé amb la carn perquè no s’escapi. I ja les podem coure al gust.

Les podem presentar tipus hamburguesa americana amb el pa, l’enciam, el tomàquet, etc. O com en aquest cas amb una mica de puré de patates i amanida.

Pilotilles amb mantellina

pilotilles

Tenir familiars propers que et proveeixin de carn de la seva pròpia granja, d’ous de les seves gallines i de verdures del seu propi hort és molt més que una sort, és un privilegi. Sobretot pels que vivim en minipisos a la capital i per tant això de conrear es poc menys que una utopia, i ja no parlem de tenir gallines corrent per casa i un porc per matar.

A casa tenim aquest privilegi, perquè una servidora és filla de pagès. No ens hem de preocupar dels ous, les patates, la majoria de verdures d’estiu i de tant en tant una mica de porc quan hi ha matança.

Precisament de l’últim porc sacrificat teníem aquestes mandonguilles/pilotilles amb tel/mantellina. Son fetes per la meva mare amb carn picada, all, julivert i embolicades amb la mantellina, que és una membrana que recobreix el fetge del porc. L’exemple perfecte que del porc se n’aprofita tot.

Continua llegint

Terrina de carn d’olla

carndolla

Ja hem aconseguit que el 50% de les vegades que li preguntem al nen què vol per menjar digui sopa (l’altre 50% diu arròs). Així que després d’un bon plat d’escudella a casa els avis, era el moment que descobrís el que hi ha darrera de la sopa: la carn d’olla. Aquesta presentació tan fantàstica no és obra meva, és mèrit de l’àvia que va inspirar-se en una idea del Ferran Adrià. Una terrina de carn d’olla, que tot i que costava una mica que es mantingués compacta, li donava un toc diferent a un plat de sempre.

 

 

La crema de taronja només és el final

crema taronja

Els sopars amb el nen fora de casa no són gaire habituals. Per això anar a casa d’unes bones amigues a sopar és tota una festa. I ja que tenim l’encàrrec de portar les postres, és també una ocasió per ficar-se a la cuina i intentar, ni que sigui una mica, sorprendre i correspondre a la invitació amb alguna cosa casolana. De passar per la pastisseria, sempre hi som a temps.

Aquesta crema de taronja amb galeta és una versió dels gotets de crema de llimona i caramels pez que ens va ensenyar l’Ada Parellada en un taller de postres amb productes Nutrexpa. Un cop a casa va passar a ser de llimona a taronja (tenia un excedent de taronges valencianes a casa) i va quedar una mica més líquida del que esperava.

Continua llegint

Pollastre amb taronja

pollastretaronja

En mengem molt de pollastre. Ja se sap que  la carn blanca és nutritiva i poc grassa, i ja ens hem conscienciat que no podem abusar de carns vermelles. El pollastre ( i aquí hi podríem englobar també el gall d’indi) és molt versàtil. El fem a la planxa, a la brasa, al forn, arrebossat, a trossets en un cuscús, a la pasta, amb arròs… Vaja, pot aparèixer pollastre a qualsevol plat.

Per això quan descobrim una recepta nova ( com a mínim per a nosaltres) i a més senzillíssima de fer ens hi atrevim de seguida. El pollastre amb taronja el vam descobrir gràcies a la Maria i al seu bloc Receptes fàcils. Es tan fàcil que sembla mentida que surti tan bo. La salsa, que només és suc de taronja, és espectacular. El vam acompanyar d’una amanida de cuscús i tomàquet, per completar la carn.

Un sopar complet que es prepara en un moment i que va agradar tant que ja és un fix als menús mensuals penjats a la nevera.

Rotllets de pollastre al vapor

La recerca de noves formes de cuinar el pollastre, per allò d’evitar la monotonia, m’ha dut fins l’estoig de vapor. El més habitual és que hi vagin a parar verdures i peix però encara no ho havia provat amb la carn. I experimentant van sortir uns rotllets de pollastre al vapor que incorporen també una mica de verdura. Més sa impossible.

Al fons de tot una capa de ceba i tomàquet tallats en juliana. D’altra banda posem sobre cada filet de pit de pollastres làmines fines de carbassó en cru. S’embolica tot fent un rotllet i s’aguanta amb un parell d’escuradents. Es posa sobre el llit de ceba i tomàquet. S’amaneix amb una mica de llimona i oli d’oliva. En menys de 10 minuts al microones està llest (depèn de la potència clar).

Evidentment es pot farcir amb tot tipus de verdures. El resultat és gustós, tenint en compte que és una variació del pollastre bullit. Ràpid, fàcil i diferent.