Magrana, iogurt i mandarina

“Avui a l’escola la professora ens ha ensenyat una magrana. Té unes boletes que es mengen i són… boníssimes!” Aha! La magrana que l’any passat no volia veure ni en pintura aquest any és boníssima. Això s’havia de celebrar amb unes postres que estiguin a l’alçada. Res de magrana sola, aquesta fruita boníssima havia d’anar ben acompanyada.

magrana

Així que vaig agafar el suc de tres mandarines, el vaig posar al foc amb una cullerada i mitja de sucre fins que va reduir-se a una quarta part fent una espècie de mermelada de mandarina. En un vas vaig posar un iogurt grec, una mica de la reducció de mandarina (ja freda), les “boletes” de magrana i una mica més  de mandarina. La pinta era espectacular i la combinació de textures i sabors molt agradable.

Però ah! resulta que barrejat no li agrada. I de fet per separat només es va menjar el iogurt. Ara resulta que a casa la magrana no és tan “boníssima”. Per què serà!

Anuncis

Crema de carbassó (la definitiva)

“Mama, a mi m’agrada tot. Menys tres coses: el pebrot, la ceba i el carbassó. La resta m’agrada tot”. La majoria de mares, davant d’una frase així dita pel seu fill de tres anys i mig, pensarien que és fantàstic que el seu fill mengi (gairebé) de tot. Però jo, que sóc com sóc, vaig pensar que això no podia quedar així, tenia una missió, un challenge accepted com diria Barney Stinson. Vaig decidir que li demostraria que sí, que li pot agradar el pebrot, la ceba i el carbassó. El pebrot és un tema més complex, però el carbassó i la ceba ho tenia fàcil: trobant la crema de carbassó perfecta. I la vaig aconseguir.

Quan li explicava que estava menjant ceba i carbassó va riure: “mama, així sí que m’agrada, però només així”. Només així és un altre repte que també aconseguirem. Però serà un altre dia.

Així doncs, amb aquesta recepta reprenc el blog que, els nouvinguts no ho notareu però els vells amics sí, ha tornat amb molts canvis. Ha estat parat més d’un any així que l’objectiu és tornar amb força, amb un nou disseny i sobretot un nou format de receptes que espero us agradi. I si no és així l’espai de comentaris és tot vostre.

infografia carbasso completa

 

Llenties amb sípia

llenties

Tothom sap que els llegums són bàsics per una bona alimentació, però com sol passar en aquests casos sovint estan a la llista negra dels més petits junt amb el peix i la verdura. És veritat que les llenties, per exemple, no són gaire atractives a la vista i això és difícil – impossible – d’arreglar.

El recurs més habitual és el clàssic estofat amb xoriç i cansalada, però hi ha altres combinacions possibles. Com que a casa el peix (de moment) continua tenint acceptació, vam posar en pràctica una idea de la Mireia Carbó, unes llenties a la marinera.

La versió casolana era amb sípia i sense cloïsses. És una recepta molt senzilla que no es fa sola, com diu la Mireia, però gairebé. Comencem per sofregir una ceba ratllada o picada amb el robot. Quan està cuita hi afegim tomàquet triturat i deixem que es confiti a foc mig. Hi afegim la sípia neta i tallada a trossos regulars. Li donem un parell de voltes i hi afegim les llenties (uns 200 gr.) i aigua fins que ho cobreixi bé. Ho deixem coure fins que les llenties estiguin cuites.

En aquest cas la coronació del plat va ser amb fetge de rap a la planxa. Una manera d’introduir una altra textura i un gust de peix encara més potent al plat. Tot i les reticències a les llenties, el conjunt del plat va convèncer. D’això es tractava.

Hamburguesa de tonyina

hamburguesa tonyina

El peix, per ara, no és cap problema a casa. Agrada de totes maneres: a la planxa, al forn i arrebossat. Sempre que sigui sense espines, és clar. Però això no treu que sortim de les preparacions habituals i algun cop ens compliquem la vida fent, per exemple, unes hamburgueses de peix.

La idea pot servir per tot aquell que fuig per cames quan veu un filet de peix. Aquestes, que són de tonyina, tenen pràcticament la mateixa aparença d’unes hamburgueses de carn. La textura és molt més fina, però això ja ho notaran un cop comencin a menjar. Ja se sap, si entra pels ulls, tenim molta feina feta.

Per fer quatre hamburgueses grans hem utilitzat dos talls de llom de tonyina fresca. Els triturem amb el robot. Hi afegim sal, un raig de salsa de soja, el suc de mitja llimona, una mica de julivert picat, un ou, una llesca de pa de motlle mullat amb llet i un grapadet de llavors de sèsam. Ho barregem bé perquè s’integrin els ingredients i ho deixem reposar una estona.

Formem les hamburgueses amb les mans i es couen a la planxa amb un raig d’oli. Les podem acompanyar de salsa de tomàquet o de maionesa. I al costat una amanida, unes patates al vapor, un cuscús senzill, arròs… el que tinguem a mà.

Arròs de diumenge (amb xampinyons i bacallà)

arros xampis i bacalla

El diumenge és el dia per mudar-se. Aquesta idea que associo a famílies anant a missa i a buscar el tortell, ha quedat encara que aquesta pràctica estigui totalment desterrada del nostre estil de vida. També en els àpats, el diumenge és aquell dia que a taula apareixen plats més o menys elaborats, però sempre diferents dels habituals durant la setmana.

Per això el diumenge em sembla més depriment – encara – si el dinar és senzill. Podem estar tancats a casa per culpa dels maleïts virus, batallant contra la tos, els mocs i la febre. Però el dinar no perdona. Així que cal treure forces de flaquesa i enfrontar-se als fogons.

Un arròs sempre és un bon plat per aquests dies, i admet tot tipus d’ingredients que hi hagin per casa. També per emmascarar aquells que la criatura no acaba de tolerar, o com a mínim intentar-ho. En aquest cas és de xampinyons i bacallà.

Per fer-lo hem picat ben fina una ceba petita i un gran d’all. Ho sofregim fins que estigui transparent. Hi afegim uns quants xampinyons nets i laminats. Donem un parell de voltes i hi afegim tomàquet ratllat o triturat. Deixem que es vagi sofregint poc a poc fins que quedi ben confitat. Llavors hi afegim l’arròs – uns 80-100 gr. per persona – i deixem que s’impregni de tot el sofregit. Hi anem afegint brou de peix (si no en tenim serveix un altre brou suau o bé aigua) fins que l’arròs estigui cuit, uns 15-18 minuts. El podem deixar una mica caldós. Uns minuts abans d’acabar de coure hi afegim uns trossos de bacallà dessalat que es faràn en molt poc temps.

Ou ferrat

ouferrat

Oli ben calent, protegir-se bé dels esquitxos i intentar aconseguir allò tan difícil de la clara ben cuita, amb les puntes cruixents, i el rovell cru. Un ou ferrat és una delícia, calòrica i per això alguns adults l’havíem deixat de banda, però una delícia al cap i a la fi. Sucar pa al rovell és un plaer. També pels petits, que es poden llençar directament a jugar amb el menjar: trencar el rovell, sucar el pa, embrutar-se els dits… Hi ha alguna cosa millor?

Què farem per sopar?

Estrès, cansament, son i la necessitat que els dies tinguin com a mínim 50 hores. ¿Quin pare/mare treballador/a no es troba en aquesta situació? Apart d’algun ésser sobrenatural que és capaç de compaginar vida familiar, professional i social amb facilitat, la resta de mortals ens situem en el límit de la frustració per intentar arribar a tot. Diuen que només és qüestió de prioritats, tot i que massa sovint el més urgent passa per davant del més important.

Tot això ve a compte de l’etapa de sequera que ha atravessat aquest blog. Sí, és la meva particular travessa del desert i sí, he tornat. Espero que ara de manera més o menys regular.

Evidentment deixar d’escriure no implica deixar de cuinar, només faltaria. Per això cada principi de mes tinc la mateixa rutina. Quan arriba el menú de l’escola per mail és el moment de programar els àpats de tot el mes. Sí, faig un menú mensual pels sopars. O sigui que el dia 1 ja tenim clar què menjarem el dia 25. Pot semblar una mica exagerat tenir-ho tan planificat, fins i tot algú m’ha mirat amb cara de veure un marcià. Però el cert és que és l’única manera que tinc de no perdre temps, diners, menjar i, el més important, alimentar-nos de la manera més equilibrada possible.

menuterraneus

Aquest és el meu mètode i el que em funciona. Però no tothom té ànims de posar-se a planificar àpats per al cap de tres setmanes. Per això fa poc una amiga em va parlar d’una aplicació que fa aquesta feina per tu. Es tracta de menuterraneus. L’aplicació permet descarregar-se online els menus escolars d’algunes escoles. Si no hi és, es pot introduir manualment o bé enviar-lo perquè ho facin ells per tu. A partir d’aquí elabora en pocs minuts un menú setmanal per als sopars complementant el que el nen hagi menjat per dinar. A més, a la web hi ha disponibles les receptes dels plats que proposa i fins i tot crea la llista de la compra.

L’he provat i certament és una eina molt útil. Tot i que a mi no m’han convençut alguns dels plats que proposava pel sopar ja que em semblen massa contundents. Però això ja és una qüestió personal. En tot cas, si algú es troba en la mateixa situació que jo, es pot utilitzar com a guia general i aprofitar el tipus de plat que proposa per fer-ne un més del gust particular de cadascú.

Una bona planificació estalvia alguns maldecaps diaris. Així que benvinguda sigui aquesta eina per fer-nos la vida, encara que només sigui una mica, més fàcil.