Sovint sentim allò de “secundaris de luxe” per definir alguns actors que poques vegades (o mai) han estat protagonistes però que en canvi brillen en papers més petits. És cert que gairebé ningú en recorda els noms, però no vol dir que no siguin importants. De fet són bàsics per una bona sèrie o pel·lícula.
Tot això ve a tomb del plat d’avui: un acompanyament. No té entitat per ser un plat principal, només l’acompanya, el complementa. Llavors per què dedicar-li un post? Doncs perquè a partir de la idea de l’acompanyament va sortir la resta del sopar. Fins aquest punt aquest petit plat és important. Per això avui l’actor secundari es mereix ser protagonista.
Ah, per cert, es tracta d’uns tomàquets farcits d’alvocat. O de “uamamole” que diu el petit. A més de bons són molt vistosos, i sense necessitat de dibuixar-los ulls i boca.
Menú infantil 