Braç de gitano de patata

braspatata

Hi ha plats que tinc oblidats, arraconats al fons de la memòria. Com moltíssima gent, he après a cuinar de la meva mare. Però després de molts anys emancipada, la manera de cuinar i alimentar-se ha canviat. No tires tant de guisats, incorpores altres ingredients a la teva dieta, obvies aquells que no t’agradaven abans. I poc a poc et sembla que té poc a veure la manera com cuines tu i com cuina ella. T’ho sembla, és clar.

Llavors arriba una criatura, i sobretot arriba el moment que la teva manera de menjar s’ha d’adaptar a les seves necessitats. Potser havies acabat fent un sol plat i ara penses que no, millor tornar a fer un primer i tall o peix de segon. Vols fer els plats més atractius, encara que mengi de tot i sense problemes. Aleshores és quan aquests plats tornen a la memòria.

Recordo el braç de gitano de patata com un d’aquells plats que em feien asseure a taula amb alegria. Ma mare el preparava a l’estiu, perquè es menja fred i recobert de maionesa, però suava preparant-lo. És una mica laboriós sí, tot i que això no em va espantar davant la possibilitat de recuperar una sensació gastronòmica d’infantesa.

He de dir que la meva mare el feia amb un farcit de carn picada i tomàquet. Jo he optat per un de tonyina, que ha facilitat una mica la recepta. En tot cas queda igual de bo i és un plat molt complet per un àpat estiuenc.

Comencem fent un puré de patates. Patates bullides i aixafades amb una mica de suc de la cocció i un raig de llet. Una opció és fer-lo de sobre, encara que la qualitat no sigui la mateixa. Un cop preparat l’hem de deixar refredar una mica.

Per un altre cantó preparem una maionesa. Ou, sal, un raig de llimona i oli. Deixem una estona que es lligui amb la batedora ben quieta al fons i després anem afegint oli fins tenir-ne la quantitat que necessitem.

El farcit és molt senzill de preparar: dues llaunes de tonyina, unes quantes olives verdes a trossets petits i xampinyons de llauna també picats. Ho barregem tot amb una cullerada de maionesa.

Llavors arriba el muntatge del plat. Estenem el puré de patates sobre un drap de cuina humit, n’hem de fer un rectangle. A sobre hi escampem el farcit deixant una mica de vora de puré lliure. Amb el drap comencem a embolicar per fer el braç de gitano. Molta paciència perquè és fàcil que es desfaci.

Ho posem en una plata amb molta cura, millor si fem servir el drap moll per moure el braç. Ho deixem a la nevera que es refredi bé fins l’hora de servir. Llavors cobrim el braç amb una bona capa de maionesa i ho decorem tal com el recordo, amb trossets de pebrot en conserva i olives.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s