Pizza casolana

pizza

Com s’ha maltractat la pizza! Se l’ha posat al mateix nivell que les hamburgueses, el frankfurt i altres menjars escombraries. O sigui tot allò que li agrada a un nen però no hauria de menjar.

Però la pizza no és res més que pa, tomàquet, formatge i el que hi volguem afegir. Feta a casa, o sigui controlant el que hi posem, és un plat equilibrat i nutritiu per un sopar, per exemple.

En aquest cas hem fet la massa a casa. 300 gr. de farina, 170 ml. d’aigua, un sobre de llevat sec de pa (no el Royal), sal i un raig d’oli. Tot barrejat i amassat, com es pugui, fins que quedi fina i compacta. Deixem reposar dins un bol tapat amb film fins que creixi.

A continuació, sense cap mena de cura, de qualsevol manera, hem estès la massa per la plata que va al forn. Per no quedar enganxada a la massa hem fet servir una mica d’oli. És l’hora de la resta d’ingredients: passata (tomàquet triturat italià), pernil dolç, tonyina i dos formatges: mozzarella i un formatge de cabra.

Amb el forn ben calent (240º), hem posat la safata a la part de baix i amb el mode calor a baix més ventilador. En 10-15 minuts està feta, la massa ben cuita i el formatge fos.

No és tan ràpid i fàcil com posar una pizza comprada al forn, és cert. Però no s’ha de tenir por a fer la massa a casa. En aquest cas ha quedat massa líquida, no agafava forma, costava d’amassar i tot i això, un cop al forn ha quedat perfecta.

L’únic problema és que volia que en Lluc toqués la massa de pa, però quan ha vist aquella bola de farina molla i enganxosa ha fugit corrents. Un altre dia serà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s