Carxofes amb cloïsses

carxofescloisses

A vegades passen coses inexplicables. A en Lluc no és que li apassioni gaire la verdura últimament. De fet, feinades tenim perquè mengi alguna mongeta o una mica de carbassó. A no ser que sigui en crema, que llavors ho devora tot.

Per això semblava impossible que mengés allò que havia preparat l’àvia per dinar. El plat no és acolorit, ni diferent, ni crida l’atenció. Els colors són apagats, no hi ha contrastos. La carxofa no és la verdura més suau que hi ha precisament. I tot i això el petit va devorar aquestes carxofes amb cloïsses.

Més enllà del fet que l’àvia cuina de meravella, què pot explicar aquest canvi de comportament? Doncs no es pot explicar. Al final no se sap mai perquè un dia menja verdura i al següent no la vol ni veure. Ni tan sols serveix l’explicació que fora de casa es comporta diferent, perquè al següent àpat a casa els avis va rebutjar el carbassó d’una truita de samfaina.

En tot cas, aquest guisat de carxofes i cloïsses amb un bon sofregit de ceba era espectacular. Les carxofes tovíssimes, la ceba ben cuita i el toc marí de les cloïsses que fan un conjunt de premi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s