Humus

humus

 

Els llegums per sopar poden ser… complicats. Com que l’ideal es menjar-ne com a mínim dues vegades a la setmana, quan pel que sigui no n’hi ha al menú escolar, per força han d’entrar en algun sopar a casa.

Per evitar els efectes col·laterals de digestió dels cigrons i fer un sopar una mica diferent, sovint cau un humus casolà per acompanyar un plat proteic (en aquest cas una hamburguesa a la planxa amb rodanxes de tomàquet).

És tan senzill com posar al got de la batedora els cigrons cuits (o de pot ben nets), el suc de mitja llimona, una cullerada de sèsam, un bon raig d’oli d’oliva i una mica de l’aigua de la cocció (o d’aigua si són de pot). En aquest cas hi vaig afegir també una mica de julivert. Tot triturat. Per decorar una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Al costat unes torradetes per untar, tot i que en Lluc i jo ens ho acabem menjant a cullerades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s