El problema de la verdura

Els nostres temors s’han fet realitat. “Fardàvem” molt del nostre nen que menjava de tot, però es fa gran i agafa manies. Concretament amb les verdures. Va començar apartant el pebrot, després les mongetes tendres i ara ho aparta tot. Tot el que és de color. Només se’n salva, de moment i creuem els dits, el tomàquet.

El problema no és el gust. Les cremes de verdura se les menja perfectament. És l’aparença. Un exemple, vaig preparar una sopa de verdures, amb trossets. Un recurs fàcil ja que la faig amb un preparat congelat de barreja de verdures, un sofregit de tomàquet i una mica de pasta petita per completar. Va apartar totes les verdures excepte les blanques, que suposo confonia amb la patata. Coliflor, ceba, porro (la part blanca) cap problema.

Haurem de posar imaginació en els plats de verdura. I provar receptes diferents. Que no mengi certes verdures no és una opció, ara mateix.

Advertisements

Un pensament sobre “El problema de la verdura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s