Vacances

Anar de vacances a França amb un nen amb al·lèrgia a la llet té un punt masoquista. Ja són ganes anar al país del formatge i la mantega i no poder deixar-li tastar res. Amb previsió vàrem llogar una caseta rural amb cuina que ens ha permès fer “vida normal” pel que fa als àpats. Esmorzar i sopar a casa, el dinar fora però amb un tupper pel petit. Perquè, com t’assegures (amb un domini precari de la llengua) que aquell plat no porta gens de mantega? I si en porta tot el que hi ha, què li donem? Doncs la solució és anar cada dia amb la seva carmanyola.

Verdura, pasta, carn… unes hamburgueses vegetals sorprenentment bones que no havíem vist aquí (com a mínim al nostre supermercat no).

En una ocasió sí va menjar de restaurant. I va disfrutar de veritat. A Biarritz, al costat del mar, un restaurant oferia un plat de peix a la planxa cuinat amb oli d’oliva. Peix, que era orada, amb gambes i musclos. O sigui una gairebé-mariscada. Va servir per compensar cada vegada que li negavem un tall de formatge o tastar una salsa amb crema de llet.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s