Llom a la planxa

Ja fa unes quantes setmanes que vam deixar els triturats i el minipimer només apareix quan ho exigeix el guió. No ho hem provat, però dubto molt que ara mateix la criatura acceptés un puré de verdures i carn triturat tot junt.

Però els queixals encara no hi són tots. És molt fàcil mastegar uns macarrons una mica més cuits que al dente o un filet de peix. Però el bistec o el llom a la planxa són una altra cosa.

Arrebossades, aquestes carns queden un pèl més amoroses. Però no ens agrada abusar dels fregits i, a més, bé que s’hi ha d’anar acostumant. Així que el tall de llom acaba tallat a trossets molt petits i ho acompanyem de mig tomàquet cuit a la planxa uns minuts per cada costat amb un polsim de sal i una mica de julivert.

A cada mos una mica de tomàquet i una mica de llom i així aconseguim que se’n mengi la meitat, i sense fer gaire bola. Mica en mica. Ningú ha dit que sigui fàcil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s