Fer pasta fresca a casa és possible

pasta1

La pasta en general i els macarrons en particular estan al primer lloc de les preferències dels nens. Quin infant es resisteix a uns bons macarrons o espaguetis? Molt pocs.

És cert que la pasta seca és un dels aliments més econòmics i fàcils de cuinar. Així que per què complicar-se la vida fent pasta a casa? En el meu cas per la satisfacció de cuinar un plat de pasta des del principi fins al final i sobretot perquè no és tan difícil com pot semblar i el resultat és realment bo.

També perquè és un bon recurs per fer participar els nens a la cuina, ja que poden ajudar amassant i estirant. Segur que després gaudeixen encara més – si és possible – del plat de pasta del dinar, tot i que la forma dels macarrons no l’aconseguirem.

Per fer pasta només necessitem 100 gr. de farina normal i un ou gran per ració. Posem la farina en un bol, fem un forat al mig i hi aboquem els ous. Barregem bé amb una forquilla o amb els dits i acabem amassant sobre l’encimera. Si no teniu costum d’amassar podeu veure els gestos en aquest vídeo (no és complicat).

En pocs minuts tindrem una massa llisa i fina, amb un tacte semblant al cuir. La deixem reposar 20-30 minuts tapada amb film. Un cop hagi reposat la partim en porcions més petites i l’estirem bé (1-2 mm. de gruix) sobre una superfície enfarinada. L’enrotllem i tallem en rodanxes.

rotllets2

Només caldrà desenrotllar-la i bullir-la durant 6 o 7 minuts. Tindrem uns fantàstics linguine que acompanyarem amb la nostra salsa preferida – o la dels petits de la casa -.

bullint

Pastanagues i taronges

A més de compartir color, les pastanagues i les taronges són dos aliments habituals a l’hivern amb un gran component vitamínic. L’hortalissa té una bona quantitat de vitamina A (betacarotè) i la fruita de vitamina C. Junts, a més de ser un molt bon matrimoni pel que fa al sabor, ens donen vitamines útils ara que venen els canvis de temps i les astènies primaverals.

Els nens no en tenen d’astènies, més aviat l’energia els surt pels porus, però també es beneficien d’ingerir fruites i verdures que els protegeixen una mica dels refredats. La millor manera i la més recomanable és menjar-les crues. Tot i això aquí teniu un parell de receptes amb els mateixos ingredients que en demostren la versatilitat, tot i que perdem algunes propietats pel camí.

La primera és una recepta salada, digestiva, amb fibra i de color atractiu pels menuts. La segona, dolça, perfecta per aprofitar els caps de setmana plujosos amb criatures a casa.

El pastís de pastanaga i taronja el podem cuinar amb ells. Gaudiran batent, barrejant… i sobretot amb la cobertura. Cobrir el pastís amb la barreja de petit suisse i nata muntada – en la proporció que més ens agradi – farà que sigui (encara) més irresistible pels nanos.

pastaronja

 

Recepta publicada també a lagulateca.com

Compota per no avorrir les pomes

Li pregunto què vol de postres i respon, amb molta energia i èmfasi, que vol poma. Un cop pelada i a punt per menjar va resultar que tota la il·lusió per la poma havia desaparegut. I així es va quedar la pobra fruita, abandonada i en perill d’oxidació immediata.

Aquesta anècdota (tan habitual) va ser l’excusa per posar-nos a fer compota. Què n’havíem de fer de la poma, si no? Ja que hi érem, vam aprofitar per afegir-n’hi unes quantes més que ja no estaven en el seu millor moment.

Fer compota, a més, és fàcil i una bona excusa per cuinar junts i veure com es transforma una fruita en una espècie de semigelatina gràcies a l’acció de la pectina.

compota info

Per si no n’hi ha prou és digestiva,  acompanya perfectament un iogurt o es deixa acompanyar per uns fruits secs. També pot ser part d’altres postres, però això ho veurem més endavant.

Falses mandonguilles amb xampinyons

Els plats que semblen una cosa però en són una altra del tot diferent són força habituals als restaurants estrellats i d’avantguarda. Sense arribar a això, aquestes mandonguilles que no ho són exactament resulten un bon recurs per un sopar fàcil i molt ràpid. S’agraeix aquests dies que, potser, ens haurem cansat de cuinar (o gairebé). Només necessitem botifarra, xampinyons i salsa de tomàquet.

IMG_20150107_010103

Traiem la carn de la botifarra fent petites boletes, en trossets. Tallem els xampinyons i els saltegem uns minuts, afegim la carn de botifarra i quan estigui una mica cuita afegim el tomàquet. Deixem coure a foc mig uns 10 minuts i ho tenim llest.

La textura de la carn de botifarra no és precisament igual que unes bones mandonguilles però com que el menjar entra pels ulls (també i sobretot pels nens) no hi ha cap problema.

Un tronc de Nadal més fàcil del que sembla

Vet aquí un pastís perfecte per cuinar amb nens durant les vacances de Nadal.  A més de reproduir el tió en format dolç, les criatures podran veure com es treballa una massa, enrotllar, fondre xocolata, farcir, etc. Quedaran plens de farina, sucre i xocolata (tingueu a mà un bon antitaques) però gaudiran d’allò més.

En aquest cas la recepta no inclou informació nutricional; acceptem-ho, bàsicament és sucre i greix, però ja farem règim més endavant. Només hi ha un Nadal a l’any. A més, si no ens l’acabem per culpa dels omnipresents turrons, podem congelar-lo per tenir una alegria més endavant.

Tampoc hi ha el càlcul de temps ja que amb nens a la cuina l’espai-temps es distorsiona. El que compta és el camí i l’estona que passarem amb ells cuinant, sense presses. Val la pena.

tronc cat

Una altra crema de verdura (ara carbassa i tomàquet)

A partir d’ara, un cop al mes, trobareu una recepta d’aquest blog a La Gulateca. Ens vam estrenar ahir amb una actualització de la crema de carbassó. Han passat les setmanes i de carbassons bons ja no en queden. En canvi sí estem en plena temporada de carbassa.

Sempre és més fàcil que mengin verdures dissimulades en cremes. A més aquesta queda tan bonica, amb un color tan intens que entra pels ulls. I això serveix per grans i petits. Si a més hi posem una mica de formatge fresc per sobre el contrast ja és espectacular (sense necessitat de dibuixar cap cara)

crema carbassa cat

 

Un acompanyament sa, bo i bonic (i un sopar complet de propina)

Sovint sentim allò de “secundaris de luxe” per definir alguns actors que poques vegades (o mai) han estat protagonistes però que en canvi brillen en papers més petits. És cert que gairebé ningú en recorda els noms, però no vol dir que no siguin importants. De fet són bàsics per una bona sèrie o pel·lícula.

Tot això ve a tomb del plat d’avui: un acompanyament. No té entitat per ser un plat principal, només l’acompanya, el complementa. Llavors per què dedicar-li un post? Doncs perquè a partir de la idea de l’acompanyament va sortir la resta del sopar. Fins aquest punt aquest petit plat és important. Per això avui l’actor secundari es mereix ser protagonista.

Ah, per cert, es tracta d’uns tomàquets farcits d’alvocat. O de “uamamole” que diu el petit. A més de bons són molt vistosos, i sense necessitat de dibuixar-los ulls i boca.

infografia guacamole